La dièresi és un signe gràfic que s'utilitza per indicar que:
· Cal pronunciar la u dels grups gu- i qu-:
eloqüent, qüestió, següent, aigües, lingüista
· Cal pronunciar en síl·labes diferents dues vocals que podrien fer diftong i no en fan:
raïm, veïna, roïns, llaüt, peüc, diürn
Ara bé, si la paraula ha de dur accent segons les normes d'accentuació, sempre l'accentuarem i no hi posarem dièresi.
Lluís, país, conduíem
Per no trobar-nos amb textos sobrecarregats de dièresis, hi ha unes normes d'estalvi de la dièresi. Així doncs, no se n'ha de posar:
· A l'infinitiu, gerundi, futur i condicional dels verbs acabats amb vocal + ir
agrair, agraint, agrairà, agrairia
conduir, conduint, conduirem, conduiries
· En els sufixos -isme, -ista
egoisme, europeista
· En les terminacions -us, -um
harmònium, Pius
· Després dels prefixos anti-, intra-, co-, re-, contra-, pre-, auto-
antiimperialista, intrauterí, coincidència, reunificació, contraindicació,
preinscripció, autoinducció
1. Si en un mot hi ha dues vocals juntes que no formen diftong, tampoc no en formaran en els seus derivats:
veí, veïns, veïnat, veïnatge
2. Tingues present, però, que els derivats d'alguns cultismes porten dièresi encara que el mot primitiu tingui diftong:
Formen diftong (no duen dièresi) No formen diftong (duen dièresi)
fluid fluïdesa
trapezoide trapezoïdal
arcaic arcaïtzant
europeu europeïtzant
heroi heroïna, heroïcitat
3. Recorda que porten dièresi:
traïdor, continuïtat, espontaneïtat, heterogeneïtat, suïcidi, diürètic...
No hay comentarios:
Publicar un comentario