jueves, 7 de abril de 2011

La O àtona


escrivim amb o
escrivim amb u
la 1a persona del present d’indicatiu
sento, travesso, visito
les formes tòniques i el present de subjuntiu i d’imperatiu dels verbs
voler: vulgui, vulguem, vull
poder: pugui, puguem, puc
les formes àtones dels verbs
collir: collim
escopir: escopim
sortir: sortiu
tossir: tossim
cossir: cosiu
les formes tòniques dels verbs
collir: cull
escopir: escup
sortir: surt
tossir: tus
cosir: cus
el plural dels mots acabats amb consonant
textos, discos, avisos


En català oriental la o, quan es troba en síl·laba tònica, distingeix dos sons: o oberta i o tancada; en canvi, quan es troba en síl·laba àtona la lletra o es pronuncia u. Aquest fet pot ocasionar dubtes ortogràfics que es poden resoldre si tenim en compte les regles següents.
En les terminacions:
                        escrivim o                                                 escrivim u
     en la 1a persona del singular                                 en substantius com:
     del present d'indicatiu:                                            correu, cacau, riu
       canto, dormo, miro                                             (plural: correus, cacaus, rius)
     en substantius masculins com:                               en substantius invariables:
       monjo, ferro, piano                                               un globus - dos globus
                                                                                  un cactus - tres cactus

     en els plurals dels mots acabats
     amb consonant:
       disc - discos
       test - testos
       gos - gossos

1. Per saber si una paraula s'escriu amb o o amb u pots seguir els criteris següents:
a) S’ha de buscar una paraula de la mateixa família en què la vocal dubtosa sigui tònica.
                   dotzena - dotze
                   golafre - gola
                   ullera - ull
                   fumera - fum
b) En les formes verbals s’ha de mirar la 3a persona del singular del present d'indicatiu.
                   plorava - ell plora
                   jugava - ell juga
2. El lèxic d'una llengua necessita ampliar-se, i a vegades per fer-ho es recorre a altres llengües. En català, quan formem paraules a partir directament del llatí tenim els anomenats pseudoderivats. Aquestes paraules s'aparten de l'evolució normal de les paraules de la seva família i, tot i que s'hi assemblen, presenten alternances gràfiques.

mot primitiu català
derivat català
pseudoderivat
boca
corb
córrer
dolç
home
jove
moc
ploma
pols (masculí)
pols (femení)
boqueta
corba, corbat
recórrer
endolcir
homenot
jovent, joventut
mocar
plomall
polsera
espolsar
bucal
curvatura, curvilini
concurrència, ocurrència
dulcificar
humà, humanisme
juvenil
mucosa
plumífer
pulsació
expulsar

Altres exemples de pseudoderivats són:
capitular, consular, expurgar, fundent, insurgent, mundial, nutritiu, titular, urticària...
3. Els verbs collir, cosir, escopir, sortir, tossir i compostos s'escriuen amb o en les formes àtones i amb u en les formes tòniques.
                                               -o-                                           -u-
                                           collim                                         cullo
                                           cosiu                                          cuses
                                           escopiré                                     escup
                                           ha tossit                                      tus
4. Els  verbs voler i poder s'escriuen amb o quan l'arrel és àtona en totes les formes, excepte:
– el present de subjuntiu:
jo pugui, tu puguis, ell pugui, nosaltres puguem, vosaltres pugueu, ells puguin;
jo vulgui, tu vulguis, ell vulgui, nosaltres vulguem, vosaltres vulgueu, ells vulguin
– l'imperatiu:
pugues, pugui, puguem, pugueu, puguin; vulgues, vulgui, vulguem, vulgueu, vulguin

Quan no puguis solucionar l'escriptura de la o/u àtona per cap dels procediments que has vist, pots comparar amb altres llengües romàniques (castellà, italià...), ja que en la majoria de casos coincideixen.
Has de recordar, però, els mots següents, a causa de la divergència que hi ha entre el castellà i el català.
S'escriuen amb o:
aixovar, assortir, avorrir-se, bordell, botifarra, brúixola, capítol, cartolina, colobra, complimentar, complir, cònsol, embotir, Empordà, escapolir-se, escodrinyar, escrúpol, esdrúixol, governatiu, Hongria, Joan, joglar, monyó, nodrir, ordir, pèndol, podrir, polir, polvoritzar, rètol, robí, roí, Romania, rossinyol, sofrir, sorgir, sospirar, sostreure, títol, triomf
S'escriuen amb u:
Aquàrium, ateneu, bufetada, butlletí, cacau, cuirassa, escullera, estiu, europeu, fetus, focus, fòrum, harmònium, liceu, muntanya, mussol, Pompeu, porus, ritu, riu, sèrum, sinus, subornar, sufocar, supèrbia, suportar, tètanus, tramuntana, trofeu, turment, vidu

No hay comentarios:

Publicar un comentario