escrivim amb o | escrivim amb u |
la 1a persona del present d’indicatiu sento, travesso, visito | les formes tòniques i el present de subjuntiu i d’imperatiu dels verbs voler: vulgui, vulguem, vull poder: pugui, puguem, puc |
les formes àtones dels verbs collir: collim escopir: escopim sortir: sortiu tossir: tossim cossir: cosiu | les formes tòniques dels verbs collir: cull escopir: escup sortir: surt tossir: tus cosir: cus |
el plural dels mots acabats amb consonant textos, discos, avisos |
En català oriental la o, quan es troba en síl·laba tònica, distingeix dos sons: o oberta i o tancada; en canvi, quan es troba en síl·laba àtona la lletra o es pronuncia u. Aquest fet pot ocasionar dubtes ortogràfics que es poden resoldre si tenim en compte les regles següents.
En les terminacions:
escrivim o escrivim u
en la 1a persona del singular en substantius com:
del present d'indicatiu: correu, cacau, riu
canto, dormo, miro (plural: correus, cacaus, rius)
en substantius masculins com: en substantius invariables:
monjo, ferro, piano un globus - dos globus
un cactus - tres cactus
en els plurals dels mots acabats
amb consonant:
disc - discos
test - testos
gos - gossos
1. Per saber si una paraula s'escriu amb o o amb u pots seguir els criteris següents:
a) S’ha de buscar una paraula de la mateixa família en què la vocal dubtosa sigui tònica.
dotzena - dotze
golafre - gola
ullera - ull
fumera - fum
b) En les formes verbals s’ha de mirar la 3a persona del singular del present d'indicatiu.
plorava - ell plora
jugava - ell juga
2. El lèxic d'una llengua necessita ampliar-se, i a vegades per fer-ho es recorre a altres llengües. En català, quan formem paraules a partir directament del llatí tenim els anomenats pseudoderivats. Aquestes paraules s'aparten de l'evolució normal de les paraules de la seva família i, tot i que s'hi assemblen, presenten alternances gràfiques.
mot primitiu català | derivat català | pseudoderivat |
boca corb córrer dolç home jove moc ploma pols (masculí) pols (femení) | boqueta corba, corbat recórrer endolcir homenot jovent, joventut mocar plomall polsera espolsar | bucal curvatura, curvilini concurrència, ocurrència dulcificar humà, humanisme juvenil mucosa plumífer pulsació expulsar |
Altres exemples de pseudoderivats són:
capitular, consular, expurgar, fundent, insurgent, mundial, nutritiu, titular, urticària...
3. Els verbs collir, cosir, escopir, sortir, tossir i compostos s'escriuen amb o en les formes àtones i amb u en les formes tòniques.
-o- -u-
collim cullo
cosiu cuses
escopiré escup
ha tossit tus
4. Els verbs voler i poder s'escriuen amb o quan l'arrel és àtona en totes les formes, excepte:
– el present de subjuntiu:
jo pugui, tu puguis, ell pugui, nosaltres puguem, vosaltres pugueu, ells puguin;
jo vulgui, tu vulguis, ell vulgui, nosaltres vulguem, vosaltres vulgueu, ells vulguin
– l'imperatiu:
pugues, pugui, puguem, pugueu, puguin; vulgues, vulgui, vulguem, vulgueu, vulguin
Quan no puguis solucionar l'escriptura de la o/u àtona per cap dels procediments que has vist, pots comparar amb altres llengües romàniques (castellà, italià...), ja que en la majoria de casos coincideixen.
Has de recordar, però, els mots següents, a causa de la divergència que hi ha entre el castellà i el català.
S'escriuen amb o:
aixovar, assortir, avorrir-se, bordell, botifarra, brúixola, capítol, cartolina, colobra, complimentar, complir, cònsol, embotir, Empordà, escapolir-se, escodrinyar, escrúpol, esdrúixol, governatiu, Hongria, Joan, joglar, monyó, nodrir, ordir, pèndol, podrir, polir, polvoritzar, rètol, robí, roí, Romania, rossinyol, sofrir, sorgir, sospirar, sostreure, títol, triomf
S'escriuen amb u:
Aquàrium, ateneu, bufetada, butlletí, cacau, cuirassa, escullera, estiu, europeu, fetus, focus, fòrum, harmònium, liceu, muntanya, mussol, Pompeu, porus, ritu, riu, sèrum, sinus, subornar, sufocar, supèrbia, suportar, tètanus, tramuntana, trofeu, turment, vidu
No hay comentarios:
Publicar un comentario