esdrúixoles (accent a l’antepenúltima síl·laba) | planes (accent a la penúltima síl·laba) | agudes (accent a l’última síl·laba) |
sec- | -ci- | -ó |
te- | -lè- | -fon |
mà- | -qui- | -na |
S’accentuen les paraules:
agudes quan acaben amb: | -a, -e, -i, -o, -u -as, -es, -is, -os, -us -en, -in | o-ca-si-ó pas-tís sor-prèn |
planes quan no acaben amb: | -a, -e, -i, -o, -u -as, -es, -is, -os, -us -en, -in | cà-lid pú-blic o-rí-gens |
esdrúixoles: sempre | à-re-a mà-ne-ga in-còg-ni-ta |
En els mots polisíl·labs, la síl·laba tònica és aquella en què recau la major força de veu. Segons la posició de la síl·laba tònica la paraula serà:
aguda (si el cop de veu recau en l'última síl·laba): sec-ci-ó
plana (si recau en la penúltima síl·laba): te-lè-fon
esdrúixola (si recau en l'antepenúltima síl·laba): mà-qui-na
Com ja deus haver observat, en català hi ha dues menes d'accent: el greu, que correspon a la vocal oberta, i l'agut, que correspon a la vocal tancada. Les úniques vocals que poden dur els dos accents són la e i la o.
1. Accentuació de la e
En la majoria dels casos, tant en mots aguts com en mots plans i esdrúixols, la e és oberta i, per tant, porta accent greu.
cafè, cinquè, anglès, conèixer, èxit, perquè, paciència
Però porta accent agut en els casos següents:
Paraules agudes amb accent agut
· els substantius abecé, clixé, consomé, jaqué, peroné, puré, quinqué, ximpanzé
· els compostos de bé (gairebé, malbé, també), de té (conté, sosté), de ve (convé, prové)
· la 1a persona del singular del futur simple: cantaré, temeré, dormiré
· la 2a persona del singular del pretèrit perfet simple (2a conjugació): perdé, segué, digué
· els adverbis després, només
· els noms i adjectius que fan el plural en -essos: accés, congrés, exprés... tret de xerès, interès, espès
· la 1a i la 3a persona del singular del pretèrit imperfet de subjuntiu (1a i 2a conjugació): digués, cantés
· la 3a persona del singular del present d'indicatiu del verb encendre (encén) i dels verbs acabats amb -tendre (entén, estén, pretén)
Paraules planes i esdrúixoles amb accent agut
· els infinitius témer, prémer, esprémer, créixer, néixer, ésser
· les formes érem, éreu, del verb ésser
· les terminacions verbals diguérem, diguéreu, cantéssim, cantéssiu
· els mots cérvol, església, feréstec, préssec, préstec
2. Accentuació de la o
En la majoria de mots aguts la o és tancada i, per tant, duu accent agut.
cançó, carbó, nació, perillós
Però duen accent greu:
· els mots això, allò, però, de debò, rebò, retrò, ressò, espòs, repòs, arròs, terròs, talòs
· els participis passats dels compostos del verb cloure: exclòs, inclòs, reclòs
En la majoria dels mots plans i esdrúixols la o és oberta i, per tant, duu accent greu.
pròxim, glòria, història, òpera
Però duen accent tancat:
· estómac, furóncol, escórpora, fórmula, pólvora, tómbola, tórtora
· l'infinitiu córrer i els seus compostos (incórrer, recórrer...)
· les formes fóra, fórem, fóreu, fóssim, fóssiu, del verb ésser
Altres aspectes
1. Cal accentuar les lletres majúscules quan les regles d'accentuació ho exigeixin.
És un país de l'Àfrica.
2. Els adverbis acabats en -ment conserven l'accentuació del mot amb què s'han format.
ràpidament (ràpida + ment)
fàcilment (fàcil + ment)
Cal tenir en compte la pronúncia dels mots que hi ha a continuació perquè sovint fem recaure la síl·laba tònica en una síl·laba equivocada. Això pot comportar, també, errors d'accentuació.
a) Són mots aguts:
alfil, comitè, fluor, futbol, handbol, heroi, hoquei, interval, iber, oboè,
oceà, timpà, policrom, poliglot, Raimon, el Tibet, xassís, zenit
b) Són mots plans:
pentagrama, cardíac, míssil, monòlit, Àneu, atmosfera, policíac, rèptil,
torticoli, Kíev, medul·la, termòstat, tèxtil, víking, amoníac, omòplat,
leucòcit, dinamo, austríac, pròsper, magnetòfon, intèrfon
c) Són mots esdrúixols:
aurèola, període, Tàrraco, diòptria, elèctrode, Etiòpia, èczema,
Himàlaia, olimpíada, Sàhara, pneumònia, Hèlsinki
No hay comentarios:
Publicar un comentario